Autora: SARALI CAMPS (12 anys)
Huracans, terratrèmols,Morts, molts.
Esperança de vida,
Molta gent emmalaltida.
Famílies desesperades,
Sense cases.
Busquen un sostre on viure
Per poder somriure.
Destrosses,
Han perdut totes les coses.
No corren,
Busquen pau.
L´aigua no és blava,
I el terra és negre.
La gent no s´esvalota
I els edificis exploten.
Crits de desesperació,
I molta Emoció.
Trobar a algú amb vida,
És una alegria.
Jo sento dolor; ells senten por.
Esperem que el Japó pugi sortir de la seva foscor.
Hola Sara.
ResponderEliminarEl teu poema es tan xulu que si estiguessis en el meu col·le hauries guanyat els jocs florals.
Es pero queen fagis mes.
Mister DAVID.L.C.
Un poema fantástico. Muchas gracias por pensar en nuestro país, Japón.
ResponderEliminarMuchísimas gracias por apoyar mi poema.Este poema en realidad no era para ganar simplemente para reflejar mi pena y mi interes hacia Japon mediante un poema, que porcierto gracias a este me presentaron a el concurso de los Juegos Florales. Besos: Sara
ResponderEliminar